El referèndum del 2017 fou una victòria esclatant

El Primer d’octubre del 2017 els catalans vam lliurar un mandat polític inequívoc als líders polítics d’aleshores, a l’empara de les lleis i resolucions adoptades democràticament pel Parlament unes setmanes abans. El món sencer en fou testimoni i ho sap tothom. El referèndum fou legal i el mandat democràtic que se’n deriva continua sent plenament vigent i vinculant.

Tanmateix, la covardia i la traïció dels qui havien de fer complir la llei i havien promès d’aplicar la voluntat popular ens han menat a una ensulsiada innegable: ni som independents (de fet, l’autonomia ja és un simple decorat de cartó pedra), ni s’ha estroncat l’espoli fiscal ni hem fet cap avenç pel que fa a la llengua i la protecció de la nostra cultura; ben al contrari, hem reculat perillosament en tots els àmbits.

Reconèixer aquests fets tan senzills no entra en els plans dels partits polítics que van protagonitzar “el procés”. Altrament els ciutadans assenyats podrien arribar a la conclusió que potser aquests partits, els seus líders i el seu joc autonomista ja no serveixen i que cal cercar alternatives.

Les institucions autonòmiques i el panorama polític actual

Del 2017 ençà, la prioritat dels tres grans partits auto-anomenats independentistes ha estat l’excarceració dels seus líders, el retorn dels qui s’havien escapat i, en general, evitar o minimitzar la repressió de l’estat espanyol; tot això a canvi de desactivar la mobilització independentista per tots els mitjans al seu abast, inclosa la propaganda oficial, pública i concertada. 

L’independentisme nominal només busca preservar el seu modus vivendi, parasitant l’erari públic i collant els catalans amb el xantatge de la repressió i la falsa esperança d’un horitzó indeterminat en què “ho tornarem a fer”. Bastó i pastanaga.

Mentrestant, tot l’edifici político-institucional (el parlament del parc, el govern de la comunitat autònoma, els partits polítics i llurs líders) ha quedat en fals: no té legitimitat democràtica i, de fet, se situa fora de la llei. Cal dir-ho ben clar: el parlament del parc és il·legítim i no ens representa.

Per acabar-ho d’adobar, el sistema partitocràtic autonòmic genera lideratges de baixíssima qualitat, representants sense un vincle directe amb els electors i que viuen prou bé administrant una migrada autonomia que l’estat controla per interposició. Quants diputats i alts càrrecs de l’administració guanyarien la mesada que cobren, fora de la política institucional?

Com més va, més catalans parlem obertament del “parlament del parc” (o del zoo) precisament perquè no és un Parlament de debò, sinó l’escenari d’una pantomima, una joguina espanyola sense cap poder real. Els diputats fan el seu “teiatro”, debatent sobre polítiques suposadament de dreta o d’esquerra, però no tenen poder ni voluntat d’influir de forma substancial en la realitat de Catalunya. Dos exemples d’actualitat sobre els quals ni el parlament del parc ni el govern autonòmic no tenen ni tindran cap capacitat normativa ni executiva reals: la immigració i les infraestructures de transport i comunicació.

Qui ens representa?

Si vas votar al 2024, saps quin diputat vas ajudar a escollir amb el teu vot? És de la teva comarca? I si ho és, ja vota d’acord amb els interessos dels electors que li vau fer confiança?

La realitat és que els partits polítics confegeixen les llistes electorals i trien els alts càrrecs en funció de dinàmiques internes, premiant fonamentalment la fidelitat als líders. Els ciutadans en restem al marge. Al parlament del zoo els diputats voten en bloc i gairebé mai per compromís amb el territori que els ha elegit, fins al punt que sembla absurd que en calguin 135.

Votem individus que només fan mèrits perquè el seu partit els mantingui en posició de sortida quan s’acosten eleccions. A més, es poden presentar (o mantenir en càrrecs institucionals) sense cap limitació de mandats. Segur que defensen els nostres interessos? Creus que realment s’arriscaran a liderar la revolta democràtica que necessitem?

Per un Parlament Lliure

Si subscrius la nostra anàlisi, estaràs d’acord que cal encetar un camí propi al marge del marc autonòmic i les institucions espanyoles, bo i respectant el mandat del referèndum del 2017. I cal fer-ho fora del sistema partitocràtic, que ha bastit una xarxa mafiosa d’incentius econòmics i socials en partits, electes i institucions, una teranyina que ens priva de ser lliures i ens nega la prosperitat que en correspondria pel nostre esforç.

Cal crear una nova legitimitat, escollint uns nous representants, al marge de les institucions autonòmiques, que facin efectiva la independència

BEN AVIAT FAREM SABER MÉS DETALLS DE LA NOSTRA PROPOSTA. ESTIGUES AL CAS I, QUAN ARRIBI EL MOMENT, AJUDA’NS A FER-NE DIFUSIÓ.